KATERINA Alavedra-Duchoslav

www.tracdart.com Galeria d’Art_Sabadell (BCN) Art gallery_Sbd(BCN)_Spain info@tracdart.com B e n v i n g u t s _W E L C O M E
Txecoslovàquia, 1958 KATERINA Alavedra-Duchoslav EXPOSICIONS A TRAÇ D’ART: 2011 Exposició individual “El meu món” a la galeria Traç d’Art de Sabadell.		KATERINAAlavedra- Duchoslav presentació: 11.11.11 Un bon amic em va ensenyar, ja fa molts anys, que una de les situacions més estimulants de la vida és quan ja tens una certa edat i, d’una manera o d’una altra, havent portat l’aprenentatge a l’esquena, resulta que, un bon dia, comencem a entendre coses que havíem après. Pot passar temps entre un moment i l’altre, entre saber i entendre. Aquest es un procés significatiu en manifestacions com la que ens aplega avui aquí i que exposo ara, al iniciar d’aquesta presentació. Pots haver vist moltes vegades un quadre, pots haver mirat moltes vegades una pel•lícula o també escoltat moltes vegades una música. També, per posar-m’ho bé amb la meva feina, pots haver vist moltes vegades un edifici i, al cap de un cert temps, llarg o curt, l’obra esdevé per a tu, una revelació. T’arriba, aleshores, una emoció perquè t’identifiques amb ella. Exactament això m’ha passat amb el treball de Katja i que avui, aquí, en veiem una part. Fa molts anys que la veig fer aquests quadres.Però no fa massa que, mirant-ne un vaig entendre que la Katja, és pintora. El quadre va fer possible que jo entengués valors plàstics apresos, ampliant el coneixement que jo tenia fins aleshores del fet que significa pintar, del verdader sentit que té ser pintora, en aquest cas. Em proposo explicar breument quines són les raons per aquesta nova percepció. -Una. La mirada incompleta. En els quadres que fa la Katja, els motius no queden perfectament inclosos en el rectangle del marc. Unes vegades més evidents que en altres, la composició deixa fora una part del motiu de la representació. Dues coses poden referenciar aquest fet, que la realitat mai serà sencera, com, efectivament, no ho és i que aquesta parcialitat és el mateix pas del temps. Representa el pas del temps. -Dues. Aquest mateix fet, la parcialitat del que es representa, és contradictori amb un instrument que també fa servir la Katja: la simetria. Aquesta contradicció, simetria i parcialitat és precisament el que enriqueix la qüestió, perquè la simetria és nomes aparent, és artificiosa, desapareix per deixar el lloc a la composició, a l’equilibri complex que no és evident. -Una tercera qüestió, aquesta més allunyada de les parcel•les vinculades a l’experiència plàstica. Què vol dir aquesta insistència, aquesta repetició en els paisatges urbans, a vegades amb mirades més generals, més panoràmiques i a vegades, més parcials, com si les veiéssim amb teleobjectiu?... Al meu entendre, evocar la màgia del carrer. Què hi passa al carrer? Què és el carrer. El carrer és la ciutat. La ciutat viscuda ja com a part de la pròpia experiència. El carrer format per les façanes dels habitatges en els que hi vivim. Façanes amb forma i expressió, tancant espais viscuts. Aquestes façanes, quan les mires en els quadres de Katja, perceps una corporeïtat especial, diries que són tectòniques, com la capa superficial de la terra. Efectivament aquesta tectonicitat, no es més que la corporeïtat encertadament ornamentada, construïda amb un ordre. -Finalment una qualitat en la representació també significativa: la capacitat de transferència entre les diferents materialitats. M’explico, Hegel, si em permeteu, va ser dels primers en explicar que el temple grec no es més que una representació d’una construcció primitiva feta de fusta, així es produïa una transferència entre la materialitat de la fusta i la materialitat del marbre. El marbre, acabava volent semblar la fusta primitiva. En pintura, els materials representats per Miró, per Klee i Tàpies, per exemple, vindrien a ser la demostració del principi hegelià. Estic pensant, també, amb les portes fetes per Jujol que són de coure i semblen de cuiro. Jo ho trobo màgic això de que gràcies a una interpretació especial s’utilitzi aquesta capacitat de transferència multiplicadora que amplia el camp de visió i que en cap cas és abstracte. Si us hi fixeu i seguint amb aquest fil, en el mobles, per exemple, dels quadres de la Katja, la fusta pot ser metall, representats tots dos amb color inversemblant sense deixar de veure la seva constant natural, fent real aquest principi de la capacitat de transferència que tenen els materials. El mateix en podríem dir de les façanes i dels cels... Textures, composició, corporeïtat, tot això, hi estareu d’acord, és matèria pictòrica: És Pintura. El treball de Katja m’ha fet entendre coses que sabia. Aquest fet jo voldria que fos la intenció de la presentació que ara acabo; que la mirada sobre els seus treballs signifiqui plaer convertit en interès i el que hi veiem de agradable sigui, en realitat, coneixement. RAMON CASANELLAS MASSAGUER PDF __Llista obres_ 2011 galeria Traç d’Art Obres KATERINA Alavedra a Traç d’Art galeria PDF__ Catàleg KATERINA Alavedra Presentació expo KATERINA Alavedra_Ramon Casanellas LINKS: KATERINA Alavedra a Traç d’Art KATERINA Alavedra AL FACEBOOK http://www.facebook.com/media/set/?set=a.295652770459798.79350.199740106717732&type=3&l=ef605cc75c VISTES DE L’EXPO DE KATERINA_INAUGURACIÓ http://www.facebook.com/media/set/?set=a.300175643340844.80252.199740106717732&type=3&l=dc2f1d2da6 KATERINA Alavedra BONART revista On-Line KATERINA Alavedra a ARTICULA KATERINA Alavedra
+infogallery La galeria Fons d’art ETS ARTISTA? Serveis News Contact També Traç d’Art a l’Estartit	2010-2011Artists		Traç d’ArtArtists